T’abraço i tot ens abraça,

també aquest buit tan fèrtil

que ens sustenta.

Ets tu qui ara tens un nom,

una vibració,

un somriure,

aviat un verb que aprendràs

per assenyalar el teu mon.

El teu particular indret ple de transcendents futileses,

d’alegries profundes i d’un suau vent que sempre

t'indicarà el camí.

Ballem i riem quan els nostres cors

units per un destí amable i amorós

ens assenyalen l'infinit,
llavors
els teus ulls somriuen
atrapats per la certesa
d'una eternitat
amiga.