Dorms

i un aire de placidesa

omple la petita habitació de parets blanques

d'una mena de sentiment

semblant a l'harmonia.

La gata Arwin indolent i amiga

vetlla perquè tot es faci

amb la pauta adequada i res

alteri el teu respirar calmat

ni aquesta mena d'equilibri calorós  i tanquil

que s'ha instal.lat entre nosaltres.

L'ànim rialler i mogut que fa moments

 regaleves
ens ha abandonat i ara passeges
per un firmament de somnis privats
on ja no estem convidades.
La Mon et mira entre curiosa i embadalida,
la fidel gata descansa confiada
al seu costat
trencant el silenci amb el seu ronroneig

i jo aclaparada de present
sento que aquest moment
mereix ser salvat.

T’abraço i tot ens abraça,

també aquest buit tan fèrtil

que ens sustenta.

Ets tu qui ara tens un nom,

una vibració,

un somriure,

aviat un verb que aprendràs

per assenyalar el teu mon.

El teu particular indret ple de transcendents futileses,

d’alegries profundes i d’un suau vent que sempre

t'indicarà el camí.

Ballem i riem quan els nostres cors

units per un destí amable i amorós

ens assenyalen l'infinit,
llavors
els teus ulls somriuen
atrapats per la certesa
d'una eternitat
amiga.